Toda la documentación que encontrarás en Oposinet la puedes tener en tu ordenador en formato word. De esta forma podrás modificarla y trabajar con ella con más comodidad.


Ponte en contacto con nosotros a la dirección y te la enviaremos. A cambio te pedimos que compartas tu información, enviándonos documentos interesantes para la preparación de estas oposiciones: temas, programaciones didácticas, exámenes... Es imprescindible que estos documentos no posean derechos de autor, que no existan ya en la web y que sean realmente interesantes para la preparación de las oposiciones.


Otra opción para conseguir los documentos en formato word es hacernos una donación de 19,5 €, con la cual mantendremos esta web y compraremos nuevos materiales para ponerlos al alcance del resto de la comunidad. Importante: con la donación te proporcionaremos TODOS los documentos que hayamos publicado de una de las especialidades de oposiciones. Los documentos publicados en formato pdf no te los proporcionamos en formato Word sino en pdf.




Tema 6B – L’orientació en el procés educatiu dels alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials. Estructura l’ organització i funció de l’orientació d’aquests alumnes.

INTRODUCCIÓ

Curiosament, la intervenció educativa que es fa a les nostres escoles actualment és el fruit i la recollida de les millors maneres de fer de totes aquelles corrents o escoles d’altres períodes d ela història. Elements presents:

– Pedagogs i psicòlegs van plantejar molt aviat que l’educació dels més petits, que s’inicia des del naixement, és especial i que cal que es doni en espais especials i amb material específics.

– Es basa en l’experiència lúdica.

– EL contacte amb la natura i l’entorn és molt important.

– L’ambient on cal que es produeixi aquest aprenentatge ha de ser afectivament i emocionalment sa.

1. Influència dels principals corrents pedagògics i psicològics en l’Educació Infantil

Aportacions pedagògiques:

L’Escola Nova:

És cap a finals del Segle XIX, quan un corrent educatiu es va començar a estendre per tota Europa: el moviment de l’Escola Nova. El que vol aquest corrent és reformar l’escola tradicional, posant en el seu centre a l’alumne. Es preocupa per quins són els seus interessos, característiques i el desenvolupament integral.

Principis:

– El nen és el centre de l’educació, es confia en ell i en les immenses capacitats que té.

– Concepció més individualitzada de l’ensenyament.

– La motivació és fonamental per treballar.

– L’escola com a preparació per a la vida, busca la funcionalitat del que s’ensenya, dóna molta importància a les relacions socials.

– El principi d’activitat és bàsic ja que és per mitjà d’aquesta que el nen aprèn.

– El joc és una part fonamental de l’aprenentatge.

– Les relacions entre mestre i alumne són amistoses i es basen en la confiança.

– Em mestre és un guia. Es dóna un paper fonamental a l’auto educació dels menuts.

Principals representants de l’Escola Nova:

Rosa Agazzi i Carolina Agazzi (1886-1951/1870-1945)

Precursores de l’Escola Nova a Itàlia. Per elles té molta importància l’entorn més proper on se succeeixen els fenòmens i on es pot observar directament la natura.

Aportacions:

– Importància de l’ordre. Per elles és l’eix vertebrador de tot el sistema d’aprenentatge.

– L’ordre de les coses és essencial per posar ordre a les idees.

– L’autoaprenentatge

– Valoren molt l’activitat del nen. Hi ha una mena d’unió entre mans i ment: s’aprèn a pensar fent.

– L’ambient és molt important, cal que es respiri afecte.

Mètode:

Ús intel·ligent dels objectes: es basen en els objectes quotidians per conèixer l’entorn i desenvolupar conceptes a partir de les seves qualitats. Són les precursores del Museu Didàctic. És una metodologia basada en el sentit comú i en l’afectivitat.

Maria Montessori (1870-1952)

Era metge i es va dedicar molt als nens deficients. A poc a poc les circumstàncies l’apropen cap a l’Educació Infantil. Al 1970 va fundar La Casa di Bambini, on va desenvolupar el seu mètode. Aquest va tenir transcendència a nivell mundial.

Principis:

– Autoeducació: el nen és un ésser dotat de meravelloses energies que el porten a avançar cap al desenvolupament.

– Individualització: cada infant aprèn al seu ritme i d’acord amb les seves capacitats.

– Disciplina interna: l’ordre i el control són molt importants tan a nivell intern com extern.

– L’adult com a guia: el mestre és qui de manera subtil va encaminant i predisposant al menut per afrontar els aprenentatges.

Mètode:

– L’espai de treball és molt important que estigui endreçat i amb el material a l’abast de l’infant.

– L’educació sensorial és la base de l’aprenentatge de l’infant.

– Les activitats han de ser manipulatives i experiencials.

– L’aprenentatge està ben seqüenciat per dificultats.

– Les activitats estan ben definides i l’objectiu que es pretén assolir sempre està molt clar.

– L’autonomia és una de les màximes fites.

– L’activitat s’organitza en racons.

Material:

Montessori va crear tot un material didàctic, la transcendència del qual ha arribat fins als nostres dies. Bona mostra és:

– Mobiliari adaptat a la mida i característiques d’aquestes edats.

– Material sensorial per desenvolupar la intel·ligència a través de la percepció. És un material d’ús autònom, analític, autocorrectiu i orientat a una sola qualitat de l’objecte. Exemples d’aquest: la torre rosa, els flascons d’olors, les taules de textures…

– Material per la vida pràctica, que inclou els de vida personal i els de cura de l’entorn.

L’èxit del seu mètode radica en el coneixement de les denominades etapes sensibles, de l’evolució i el desenvolupament infantil. Les etapes del desenvolupament dels períodes sensibles són:

  1. Etapa de les experiències sensorials: del naixement fins als tres anys.
  2. Etapa del desenvolupament lingüístic: de l’any i mig fins als tres.
  3. Etapa de la coordinació i des desenvolupament muscular: de l’any i mig fins als quatre anys.
  4. Etapa de la iniciació de l’escriptura: a partir dels tres anys fins als quatre.
  5. Etapa del desenvolupament del sentit del tacte: dels quatre als quatre anys i mig.
  6. Etapa d’iniciació a la lectura: dels quatre anys als cinc.

Ovidi Decroly (1871/1932)

Era metge, nascut a Bèlgica. De la mateixa manera que Montessori, el seu treball primerenc va anar adreçat a nens amb deficiències. Va fundar l’escola de l’Ermitage, a Brussel·les i actualment la seva escola continua treballant amb el seu mètode.

Decroly aporta una visió científica de l’educació. Ell defensa que és imprescindible conèixer a cada infant de manera individual, per això adapta i construeix instruments per esbrinar els seus nivells de desenvolupament i així poder donar resposta a les diferències individuals de cadascun d’ells.

Principis:

– Interès: defensa que l’ensenyament ha de respondre als interessos dels petits.

– Globalització: va sistematitzar la pràctica educativa a través d’unes activitats globalitzadores que permeten al nen conèixer l’entorn, trencant l’estructura de les àrees acadèmiques i organitzar-les a partir de nuclis significatius i interessants.

– Individualització: cada nen ha de seguir el seu ritme d’aprenentatge. L’ensenyament cal que s’adapti al seu ritme i a la seva capacitat.

– Vitalisme: defensa l’escola per a la vida. L’escola cal que estigui molt a prop dels infants per tal que els infants puguin actuar sobre ella.

Mètode:

Tot gira al voltant dels centres d’interès, aquests surten de les necessitats bàsiques: alimentació, lluita contra la intempèrie, defensa dels perills, actuar i treballar…

La seva programació de treball girava al voltant de tres àrees:

  1. El nen i les seves necessitats
  2. El nen i el natural
  3. El nen i el social

El joc és fonamental en la seva metodologia, aquesta inclou jocs sensoriomotrius, jocs d’associació i jocs didàctics.

Celestin Freinet (1896-1966)

Era mestre, comença a exercir a partir dels anys 20. L’any 1935 va ser expulsat del cos de mestres per les seves idees transformadores i va marxar al camp. Un cop allí instal·lat va continuar exercint amb la mateixa metodologia. Considerat com una persona amb ideals progressistes, dedica la seva vida a formar ciutadans lliures i participatius, dotant-los dels instruments essencials per actuar en la societat i transformar-la. Treballà amb les classes més humils i aplicà una metodologia basada en la democràcia participativa.

Principis:

– Educar-se en democràcia: que els nens aprenguin a prendre decisions, a tolerar altres opinions, a arribar a acords.

– Conèixer l’entorn: la relació dels infants amb l’entorn més proper és molt important pel seu desenvolupament integral.

– Eliminar càstigs: pensa que no són efectius.

– Mètode natural d’aprenentatge: proposa treballs pràctics, que serveixin als nens per a la vida.

– Valora el treball individual: basat en la responsabilitat personal i l’esforç (plans de treball individuals, exercicis autocorrectius…)

– Valora el treball en equip: dóna estratègies per l’acceptació del treball dels altres.

Mètode:

Freinet no va desenvolupar un mètode, ja que ell defensava que un mètode és quelcom tancat i poc flexible. El que va fer va ser organitzar tota una sèrie de tècniques, que cada docent podia aplicar segons les seves conveniències.

Tècniques aplicades al segon cicle:

– El text i el dibuix lliure va substituir les còpies i els dictats pels texts lliures dels nens ja que amb aquests podien representar les seves vivències.

– Tècniques d’impressió: especialment la impremta, però també diverses fórmules per fer dibuixos, elaboració de cartells, diaris, revistes…

– Correspondència escolar: a partir d’intercanvis de textos, dibuixos, objectes amb altres escoles del voltant…

– L’assemblea, espai on es trobava tota la classe per parlar i arribar a acords, solucionar conflictes, proposar plans…

– El diari mural: amb crítiques, felicitacions, propostes i realitzacions, instrument per l’anàlisi del què s’ha fet i base de l’assemblea.

– Els plans de treball: on els nens es comprometien al treball personal setmanal i l’avaluaven al final.

– Els tallers: de tipus més aviat pràctic (cuina, fusteria…) o intel·lectual (escriptura i càlcul).

És una experiència cooperativa, on el més important és la presència de les motivacions de tipus actiu, el fer i l’expressar-se i tot el fet comunicatiu (la correspondència).

L’esperit cooperatiu, l’escola basada en la cooperació i el treball, que intenta educar ciutadans en la consolidació d’una societat democràtica que lluita contra una escola anquilosada i autoritària.

Freinet va crear una enorme xarxa d’escoles, principalment en l’àmbit rural, i es va estendre per França, Itàlia i també a Espanya, abans del franquisme.

Pablo Montesino (1781-1849)

L’introductor del parvulari a Espanya. Va fundar la primera escola d’Educació Infantil, l’any 1838. Va estar a altres països europeus treballant i va ser d’aquests des d’on va exportar experiències educatives rellevants sobretot angleses (Owen i Fröebel).

Principis:

– L’objectiu educatiu per als pàrvuls és el de formar la seva personalitat.

– Dóna molta importància al desenvolupament físic,a l’educació estètica ia la religiosa.

– Intenta equilibrar activitat i joc.

Mètode:

– Proposa una metodologia activa, utilitzant l’observació del que envolta el nen i els mètodes naturals d’aprenentatge.

– El mestre és un exemplar moral i coneix cada nen per ajudar-lo a construir una personalitat moralment positiva.



Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.